"Només es pot iniciar un camí des del teu punt de partida."

dimecres, 5 de març de 2014

Què és la meditació




Vaig escriure aquest text per la manera com les persones utilitzem l'expressió "vaig a meditar", o "estic anant a classes de meditació", o "m'assec i medito"… Perquè la meditació no és una acció que fem voluntàriament, la meditació és un estat a què s'arriba, normalment després d'un temps molt llarg d'entrenament i quan les condicions són les adeqüades.



Per a meditar, primer cal tenir la ment tranquil·la i concentrada. Les postures de ioga -âsana-, les tècniques respiratòries -prânâyâma- i la tècnica de concentració -dhâranâ-, practicades de manera constant, ens preparen per a la meditació -dhyâna- perquè ens ajuden a enfocar la ment cap a una direcció i ens l’apaivaguen.

Mentre practiquem ioga, el nostre objecte de concentració i meditació són el nostre cos i la nostra respiració. Després de la nostra pràctica i dels exercicis respiratoris, podem seure en una posició còmode i adequada i podem "intentar" la meditació. Primer triem un objecte prèviament reflexionat, i comencem la pràctica de concentració. Tractem d’enfocar la ment cap a aquell objecte. Amb el temps, quan l’enfocament és constant, s’entrarà en l’estat de meditació.



Cal comprendre que hi ha algunes diferències importants entre la concentració a què podem arribar mentre realitzem una acció quotidiana i la que treballem a propòsit en el ioga. Podem estar molt concentrats mentre estudiem per a preparar-nos per a un examen, o mentre escoltem un conferenciant, o mentre practiquem la jardineria, però en aquests moments amb aquest tipus de concentració la meta no és arribar a un estat d’alliberament, mentre que la del iogui sí que ho és. Una altra diferència és que en una concentració quotidiana la persona pot realitzar una acció de manera concentrada però mogut per la passió o l’aversió, mentre que el iogui busca anular aquestes torbacions. El violinista, l’escultor o l’acròbata actuen concentrats amb el que estan fent moguts per la passió, en tant que el que practica la meditació busca fer-ho desafectat.

La tria de l'objecte

Segons Patanjali, considerat el fundador del ioga, tenim diversos mitjans o objectes per concentrar-nos:

         1. El control de la respiració o prânâyâma. La respiració sempre està present, però no respirem sempre igual, per això el control de la respiració és important. Si respirem amb tranquil·litat, induïm un estat tranquil; si respirem agitadament, induirem un estat agitat. En el control de la respiració ens centrarem en allargar l’espiració, ja que allargar la inspiració respecte de l’espiració crea un cert desassossec. L’espiració crea un estat d’abandó, de deixar anar, la qual cosa afavoreix una situació de calma.

    2. Un objecte de percepció dels sentits per a orientar i fixar la ment: un mantra (essent conscient del seu significat), una espelma, el sol, la lluna, el cel, l’oceà…

    3. El centre del cor, on resideix purusha, la nostra ànima o el nostre ser més profund, la font de la consciència.

    4. Un lloc, persona o objecte que inspiri abandó i calma.

    5. L’exploració dels nostres somnis. Podem entrar en un somni molt pesat, feixuc, o en un de molt actiu (malsons), però també podem entrar en un somni més profund, ple de pau. Podem entrenar-nos per dormir en la pau.

    6. Qualsevol objecte desitjat, desitjable i adequat; un objecte que calmi la ment i que comporti les qualitats de calma i serenor. Hem de tenir certa atracció cap a l’objecte, sense que hi hagi massa desig, que tampoc ens provoqui rebuig i amb el qual tinguem certa afinitat. Qualsevol objecte pot servir sempre que compleixi aquests requisits. Primerament s’ha de triar un objecte tangible, pot ser una flor, una cova, una pedra…més endavant es practica la concentració amb un objecte subtil: la pau, la veritat, l’amor… 

      La concentració o dhâranâ

Perquè hi hagi meditació, primer hi ha d’haver concentració. La concentració es treballa, és una voluntat d’esforç, és una disciplina. La tasca de la concentració és disciplinar la ment per fixar-la i recloure-la en un espai. Dirigim la ment en una única direcció, en un únic objecte.

La pràctica de la concentració ha de ser constant i diària. Ha d’esdevenir un hàbit. Amb el temps, a mesura que practiquem i ens esforcem a concentrar-nos, ens costa menys temps i menys esforç fixar la nostra ment en un sol objecte, i la tranquil·litat va substituint a poc a poc la voluntat.

La concentració apaivaga totalment la ment i la fixa: hi ha d’haver apaivagament i fixació sense agitament ni feixuguesa mental. En la concentració, la respiració flueix de manera tranquil·la; si aquesta s’aquieta ja no estem en la concentració perquè hi hauria activitat i agitació mental.

En la pràctica de la concentració ens concentrem en l’objecte que hem escollit i ens tanquem a les distraccións externes.

La meditació o dhyâna

La meditació és un estat, succeeix. A la meditació s’hi arriba gràcies a un treball de concentració i tranquil·litat absolutes. A la meditació no hi ha esforç. 

Inicialment no triem entrar en un estat de meditació, la meditació ens arriba després d’un llarg temps d’esforç voluntari per fixar la ment en un sol objecte de manera constant,  ens arriba després d’un entrenament mental previ.

Per tant, la meditació ve precedida en un principi d'apaivagament mental i de concentració i el seu manteniment en el temps en un objecte amb el qual estem desafectats. Aleshores pot arribar el samadhi.

El samadhi

El samadhi elimina l’ego, ja no hi ha el “jo medito”, és la fusió completa entre jo i l’objecte, la seva dissolució. Samadhi és la desaparició total de l’ego, però quan es deixa de meditar l’ego torna. També és un estat a què s’arriba, no és una disciplina. Un cop se surt del samadhi, es fa amb molta pau i un major coneixement. És un estat de consciència molt elevat. Se’n surt amb més força interior, se sap quin és el propi camí. La visió de la mirada individual és molt pròxima a la visió de la mirada universal.

En samadhi, estem tan profundament submergits en l’objecte que el sentit del “jo mateix” sembla que ja no existeix.


El següent extracte, del llibre El corazón del yoga, de T.K.V. Desikachar, explica de manera molt clara i resumida què és la meditació. Per fer el text més proper a la nostra comprensió, s’han substituït els termes sànscrits pels seus corresponents en la nostra llengua, tot i que s’ha de ser conscient que la subtilitat del terme original és impossible de traduir i els conceptes sànscrits poden haver perdut part del seu significat:

“No podem seure i dir: “Ara mateix vaig a fer concentració”, no obstant això, puc crear les condicions apropiades per ajudar a provocar l’estat de concentració; puc practicar les postures de ioga i les tècniques respiratòries que, d’acord amb els Yoga Sûtra, engendren les condicions favorables a la nostra ment per entrar en els estats de concentració, meditació i samadhi. Per experimentar l’estat de concentració i meditació, la ment ha d’estar primer en una particular condició. Haig de permetre que les moltes coses que estan passant per la meva ment es calmin perquè aquesta es tranquil·litzi. Si la ment està treballant molt, no pot entrar en l’estat de concentració. Si provo de fer-ho forçant la ment, mentre hi hagi moltes coses disperses girant al seu voltant, aleshores em puc buscar problemes. Per aquesta raó els Yoga Sûtra suggereixen la pràctica de les postures de ioga i les tècniques respiratòries com a preparació per a la concentració, perquè influeixen en les activitats de la ment i creen un espai en el seu ajustat programa. Un cop que la concentració ha succeït, poden seguir-los la meditació i el samadhi.
Així que, quan algú diu “estic meditant”, el que en realitat vol dir és: “estic intentant preparar-me per a la meditació. M’agradaria portar la meva ment a l’estat adequat perquè succeeixi la meditació.” Dir “estic fent meditació” o “estic meditant” de fet corromp el concepte de meditació, perquè tècnicament no és res que puguem fer. És quelcom que només succeeix si les condicions són les correctes. És un poder que només es dóna. Per tant, tot el que podem fer és emfatitzar els mitjans per ajudar a crear les condicions correctes per a la meditació.” 
T.K.V. Desikachar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada