"Només es pot iniciar un camí des del teu punt de partida."

dimarts, 4 de març de 2014

La paràbola dels deu necis



El Brahma Jnâna -Realització- no és un coneixement que hagi de ser adquirit, de manera que en adquirir-lo hom pugui obtenir la felicitat. És la pròpia perspectiva ignorant d'un mateix el que cal abandonar. El Si mateix que tractes de conèixer ets veritablement tu mateix. La teva suposada ignorància et causa una innecessària aflicció, com la dels deu necis que lamentaven la "pèrdua" del desè home, que mai s'havia perdut. 

Els deu necis de la paràbola van travessar un riu i, en arribar a l'altra riba, van voler assegurar-se que realment tots ells havien creuat sans i estalvis el corrent. Un dels deu va començar a comptar, però només va comptar als altres i es va excloure ell mateix. "Només en veig nou" —va dir el més sentimental dels deu necis—, "l'hem perdut". I havent dit això, va trencar a plorar, i els altres nou el van imitar. 

Veient-los plorar així a la riba del riu, un viatger compassiu els en va preguntar la causa. Ells li van explicar el que va succeir i van dir que fins i tot després d'haver-se comptat diverses vegades, no van poder comptar-se més que nou. En sentir el relat, i veient els deu homes davant d'ell, el viatger va comprendre el que havia passat. I a fi que ells mateixos s'adonessin que eren realment deu i que tots havien creuat sans i estalvis el riu, el viatger els va dir: "Que cadascun de vosaltres compti per ell mateix, però un després d'un altre, en sèrie, un, dos, tres, i així successivament a mesura que jo us vaig donant una bufetada a cadascun, de manera que tots pugueu estar segurs d'haver estat inclosos en el compte, i inclosos només una vegada. Llavors trobarem al desè home perdut". En sentir això, tots es van alegrar davant la perspectiva de trobar el seu camarada perdut i van acceptar el mètode suggerit pel viatger. 

Mentre el bon viatger anava donant una bufetada a cadascun dels deu per torn, el que rebia la bufetada es comptava a ell mateix en veu alta. "Deu", va dir el darrer en rebre al seu torn la darrera bufetada. Perplexos, es van mirar els uns als altres. "Som deu", van dir tots alhora, i van agrair al viatger que els hagués alliberat de la seva aflicció. 

Aquesta és la paràbola. D'on va ser tret el desè home? Va estar perdut alguna vegada? En saber que havia estat allí tot el temps, van aprendre ells alguna cosa nova? La causa de la seva aflicció no era la pèrdua real de cap dels deu, sinó la seva pròpia ignorància o, més aviat, la mera suposició que un d'ells s'havia perdut —encara que no poguessin trobar de qui es tractava— perquè només en comptaven nou. 

Això és el mateix que et passa a tu (li parla a la persona que l'havia qüestionat prèviament, la destinatària directa d'aquests comentaris). En realitat no hi ha cap causa perquè siguis desgraciat i infeliç. Tu mateix imposes limitacions a la teva veritable naturalesa d'Ésser infinit, i després plores perquè et sembla que no ets més que una criatura finita. Llavors emprens una sadhana (pràctica espiritual) o altra per transcendir aquestes limitacions inexistents. Però si la teva pròpia sadhana dóna per suposada l'existència de les limitacions, com pot ajudar-te a transcendir-les? Per tant, et dic que sàpigues que ets realment l'Ésser pur i infinit, el Si mateix absolut. Tu ets sempre aquest Si mateix i només aquest Si mateix.

 Així doncs, no pots ser mai realment ignorant del Sí mateix; la teva ignorància és només una ignorància en aparença, com la dels deu necis respecte del desè home "perdut". Aquesta és la ignorància que els causava aflicció. Saps, doncs, que el veritable Coneixement no crea per a tu un Ésser nou, sinó que només elimina la teva "ignorància ignorant". La Felicitat no resulta agregada a la teva naturalesa, sinó que simplement es revela com el teu estat natural i veritable, etern i imperible. L'única manera d'alliberar-te de la teva aflicció és conèixer i ser el Si mateix. Com pot ser això inassolible? 

Sri Ramana Maharshi

Extret de L'Evangeli de Sri Ramana Maharshi, llibre II, capítol I.

Aquesta entrada ha estat  reproduïda i traduïda del bloc Psicología integral

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada