"Només es pot iniciar un camí des del teu punt de partida."

dimecres, 5 de març de 2014

Què és la meditació




Vaig escriure aquest text per la manera com les persones utilitzem l'expressió "vaig a meditar", o "estic anant a classes de meditació", o "m'assec i medito"… Perquè la meditació no és una acció que fem voluntàriament, la meditació és un estat a què s'arriba, normalment després d'un temps molt llarg d'entrenament i quan les condicions són les adeqüades.



Per a meditar, primer cal tenir la ment tranquil·la i concentrada. Les postures de ioga -âsana-, les tècniques respiratòries -prânâyâma- i la tècnica de concentració -dhâranâ-, practicades de manera constant, ens preparen per a la meditació -dhyâna- perquè ens ajuden a enfocar la ment cap a una direcció i ens l’apaivaguen.

Mentre practiquem ioga, el nostre objecte de concentració i meditació són el nostre cos i la nostra respiració. Després de la nostra pràctica i dels exercicis respiratoris, podem seure en una posició còmode i adequada i podem "intentar" la meditació. Primer triem un objecte prèviament reflexionat, i comencem la pràctica de concentració. Tractem d’enfocar la ment cap a aquell objecte. Amb el temps, quan l’enfocament és constant, s’entrarà en l’estat de meditació.



Cal comprendre que hi ha algunes diferències importants entre la concentració a què podem arribar mentre realitzem una acció quotidiana i la que treballem a propòsit en el ioga. Podem estar molt concentrats mentre estudiem per a preparar-nos per a un examen, o mentre escoltem un conferenciant, o mentre practiquem la jardineria, però en aquests moments amb aquest tipus de concentració la meta no és arribar a un estat d’alliberament, mentre que la del iogui sí que ho és. Una altra diferència és que en una concentració quotidiana la persona pot realitzar una acció de manera concentrada però mogut per la passió o l’aversió, mentre que el iogui busca anular aquestes torbacions. El violinista, l’escultor o l’acròbata actuen concentrats amb el que estan fent moguts per la passió, en tant que el que practica la meditació busca fer-ho desafectat.

La tria de l'objecte

Segons Patanjali, considerat el fundador del ioga, tenim diversos mitjans o objectes per concentrar-nos:

         1. El control de la respiració o prânâyâma. La respiració sempre està present, però no respirem sempre igual, per això el control de la respiració és important. Si respirem amb tranquil·litat, induïm un estat tranquil; si respirem agitadament, induirem un estat agitat. En el control de la respiració ens centrarem en allargar l’espiració, ja que allargar la inspiració respecte de l’espiració crea un cert desassossec. L’espiració crea un estat d’abandó, de deixar anar, la qual cosa afavoreix una situació de calma.

    2. Un objecte de percepció dels sentits per a orientar i fixar la ment: un mantra (essent conscient del seu significat), una espelma, el sol, la lluna, el cel, l’oceà…

    3. El centre del cor, on resideix purusha, la nostra ànima o el nostre ser més profund, la font de la consciència.

    4. Un lloc, persona o objecte que inspiri abandó i calma.

    5. L’exploració dels nostres somnis. Podem entrar en un somni molt pesat, feixuc, o en un de molt actiu (malsons), però també podem entrar en un somni més profund, ple de pau. Podem entrenar-nos per dormir en la pau.

    6. Qualsevol objecte desitjat, desitjable i adequat; un objecte que calmi la ment i que comporti les qualitats de calma i serenor. Hem de tenir certa atracció cap a l’objecte, sense que hi hagi massa desig, que tampoc ens provoqui rebuig i amb el qual tinguem certa afinitat. Qualsevol objecte pot servir sempre que compleixi aquests requisits. Primerament s’ha de triar un objecte tangible, pot ser una flor, una cova, una pedra…més endavant es practica la concentració amb un objecte subtil: la pau, la veritat, l’amor… 

      La concentració o dhâranâ

Perquè hi hagi meditació, primer hi ha d’haver concentració. La concentració es treballa, és una voluntat d’esforç, és una disciplina. La tasca de la concentració és disciplinar la ment per fixar-la i recloure-la en un espai. Dirigim la ment en una única direcció, en un únic objecte.

La pràctica de la concentració ha de ser constant i diària. Ha d’esdevenir un hàbit. Amb el temps, a mesura que practiquem i ens esforcem a concentrar-nos, ens costa menys temps i menys esforç fixar la nostra ment en un sol objecte, i la tranquil·litat va substituint a poc a poc la voluntat.

La concentració apaivaga totalment la ment i la fixa: hi ha d’haver apaivagament i fixació sense agitament ni feixuguesa mental. En la concentració, la respiració flueix de manera tranquil·la; si aquesta s’aquieta ja no estem en la concentració perquè hi hauria activitat i agitació mental.

En la pràctica de la concentració ens concentrem en l’objecte que hem escollit i ens tanquem a les distraccións externes.

La meditació o dhyâna

La meditació és un estat, succeeix. A la meditació s’hi arriba gràcies a un treball de concentració i tranquil·litat absolutes. A la meditació no hi ha esforç. 

Inicialment no triem entrar en un estat de meditació, la meditació ens arriba després d’un llarg temps d’esforç voluntari per fixar la ment en un sol objecte de manera constant,  ens arriba després d’un entrenament mental previ.

Per tant, la meditació ve precedida en un principi d'apaivagament mental i de concentració i el seu manteniment en el temps en un objecte amb el qual estem desafectats. Aleshores pot arribar el samadhi.

El samadhi

El samadhi elimina l’ego, ja no hi ha el “jo medito”, és la fusió completa entre jo i l’objecte, la seva dissolució. Samadhi és la desaparició total de l’ego, però quan es deixa de meditar l’ego torna. També és un estat a què s’arriba, no és una disciplina. Un cop se surt del samadhi, es fa amb molta pau i un major coneixement. És un estat de consciència molt elevat. Se’n surt amb més força interior, se sap quin és el propi camí. La visió de la mirada individual és molt pròxima a la visió de la mirada universal.

En samadhi, estem tan profundament submergits en l’objecte que el sentit del “jo mateix” sembla que ja no existeix.


El següent extracte, del llibre El corazón del yoga, de T.K.V. Desikachar, explica de manera molt clara i resumida què és la meditació. Per fer el text més proper a la nostra comprensió, s’han substituït els termes sànscrits pels seus corresponents en la nostra llengua, tot i que s’ha de ser conscient que la subtilitat del terme original és impossible de traduir i els conceptes sànscrits poden haver perdut part del seu significat:

“No podem seure i dir: “Ara mateix vaig a fer concentració”, no obstant això, puc crear les condicions apropiades per ajudar a provocar l’estat de concentració; puc practicar les postures de ioga i les tècniques respiratòries que, d’acord amb els Yoga Sûtra, engendren les condicions favorables a la nostra ment per entrar en els estats de concentració, meditació i samadhi. Per experimentar l’estat de concentració i meditació, la ment ha d’estar primer en una particular condició. Haig de permetre que les moltes coses que estan passant per la meva ment es calmin perquè aquesta es tranquil·litzi. Si la ment està treballant molt, no pot entrar en l’estat de concentració. Si provo de fer-ho forçant la ment, mentre hi hagi moltes coses disperses girant al seu voltant, aleshores em puc buscar problemes. Per aquesta raó els Yoga Sûtra suggereixen la pràctica de les postures de ioga i les tècniques respiratòries com a preparació per a la concentració, perquè influeixen en les activitats de la ment i creen un espai en el seu ajustat programa. Un cop que la concentració ha succeït, poden seguir-los la meditació i el samadhi.
Així que, quan algú diu “estic meditant”, el que en realitat vol dir és: “estic intentant preparar-me per a la meditació. M’agradaria portar la meva ment a l’estat adequat perquè succeeixi la meditació.” Dir “estic fent meditació” o “estic meditant” de fet corromp el concepte de meditació, perquè tècnicament no és res que puguem fer. És quelcom que només succeeix si les condicions són les correctes. És un poder que només es dóna. Per tant, tot el que podem fer és emfatitzar els mitjans per ajudar a crear les condicions correctes per a la meditació.” 
T.K.V. Desikachar

dimarts, 4 de març de 2014

La paràbola dels deu necis



El Brahma Jnâna -Realització- no és un coneixement que hagi de ser adquirit, de manera que en adquirir-lo hom pugui obtenir la felicitat. És la pròpia perspectiva ignorant d'un mateix el que cal abandonar. El Si mateix que tractes de conèixer ets veritablement tu mateix. La teva suposada ignorància et causa una innecessària aflicció, com la dels deu necis que lamentaven la "pèrdua" del desè home, que mai s'havia perdut. 

Els deu necis de la paràbola van travessar un riu i, en arribar a l'altra riba, van voler assegurar-se que realment tots ells havien creuat sans i estalvis el corrent. Un dels deu va començar a comptar, però només va comptar als altres i es va excloure ell mateix. "Només en veig nou" —va dir el més sentimental dels deu necis—, "l'hem perdut". I havent dit això, va trencar a plorar, i els altres nou el van imitar. 

Veient-los plorar així a la riba del riu, un viatger compassiu els en va preguntar la causa. Ells li van explicar el que va succeir i van dir que fins i tot després d'haver-se comptat diverses vegades, no van poder comptar-se més que nou. En sentir el relat, i veient els deu homes davant d'ell, el viatger va comprendre el que havia passat. I a fi que ells mateixos s'adonessin que eren realment deu i que tots havien creuat sans i estalvis el riu, el viatger els va dir: "Que cadascun de vosaltres compti per ell mateix, però un després d'un altre, en sèrie, un, dos, tres, i així successivament a mesura que jo us vaig donant una bufetada a cadascun, de manera que tots pugueu estar segurs d'haver estat inclosos en el compte, i inclosos només una vegada. Llavors trobarem al desè home perdut". En sentir això, tots es van alegrar davant la perspectiva de trobar el seu camarada perdut i van acceptar el mètode suggerit pel viatger. 

Mentre el bon viatger anava donant una bufetada a cadascun dels deu per torn, el que rebia la bufetada es comptava a ell mateix en veu alta. "Deu", va dir el darrer en rebre al seu torn la darrera bufetada. Perplexos, es van mirar els uns als altres. "Som deu", van dir tots alhora, i van agrair al viatger que els hagués alliberat de la seva aflicció. 

Aquesta és la paràbola. D'on va ser tret el desè home? Va estar perdut alguna vegada? En saber que havia estat allí tot el temps, van aprendre ells alguna cosa nova? La causa de la seva aflicció no era la pèrdua real de cap dels deu, sinó la seva pròpia ignorància o, més aviat, la mera suposició que un d'ells s'havia perdut —encara que no poguessin trobar de qui es tractava— perquè només en comptaven nou. 

Això és el mateix que et passa a tu (li parla a la persona que l'havia qüestionat prèviament, la destinatària directa d'aquests comentaris). En realitat no hi ha cap causa perquè siguis desgraciat i infeliç. Tu mateix imposes limitacions a la teva veritable naturalesa d'Ésser infinit, i després plores perquè et sembla que no ets més que una criatura finita. Llavors emprens una sadhana (pràctica espiritual) o altra per transcendir aquestes limitacions inexistents. Però si la teva pròpia sadhana dóna per suposada l'existència de les limitacions, com pot ajudar-te a transcendir-les? Per tant, et dic que sàpigues que ets realment l'Ésser pur i infinit, el Si mateix absolut. Tu ets sempre aquest Si mateix i només aquest Si mateix.

 Així doncs, no pots ser mai realment ignorant del Sí mateix; la teva ignorància és només una ignorància en aparença, com la dels deu necis respecte del desè home "perdut". Aquesta és la ignorància que els causava aflicció. Saps, doncs, que el veritable Coneixement no crea per a tu un Ésser nou, sinó que només elimina la teva "ignorància ignorant". La Felicitat no resulta agregada a la teva naturalesa, sinó que simplement es revela com el teu estat natural i veritable, etern i imperible. L'única manera d'alliberar-te de la teva aflicció és conèixer i ser el Si mateix. Com pot ser això inassolible? 

Sri Ramana Maharshi

Extret de L'Evangeli de Sri Ramana Maharshi, llibre II, capítol I.

Aquesta entrada ha estat  reproduïda i traduïda del bloc Psicología integral

dilluns, 24 de febrer de 2014

Què és el ioga 3



Segons Krishnamacharya: "Ioga és consciència, un tipus de coneixement. El ioga finalitza en consciència. El ioga és l'aturada de les fluctuacions de la ment, com es diu en els Ioga Sutra de Patanjali. Quan la ment es troba sense cap moviment, tant si és durant un quart d'hora, com durant un quart de minut, t'adones que el ioga és de naturalesa de consciència infinita, de coneixement infinit. No hi ha cap altre objecte allí."

Origen del ioga



El ioga és una disciplina física, mental i espiritual originada a l'antiga Índia fa més de 5.000 anys. Durant gairebé aquests 5.000 anys el ioga ha passat de persona a persona de forma oral. "Ioga" és una paraula sànscrita que significa "unió": unió del cos, la respiració i la ment, i s'hi arriba a través d'un treball d'introspecció i observació. Actualment, el ioga es practica arreu del món, i hi ha molts estils de ioga, la majoria dels quals són una barreja de dos o més estils. La majoria dels estils que es practiquen avui, especialment a Occident, vénen del Hatha Ioga: Ashtanga Ioga, Iyengar Ioga, Bikram Ioga, Sivananda Ioga, Kundalini Ioga, Tibetan Ioga, Vinyasa Ioga o Viniioga. Alguns estils són vigorosos i durs, mentre que d'altres són més contemplatius i el seu interès se centra en la meditació i el cant. El Viniioga, el ioga que jo estudio i practico, és un ioga més dirigit a la iogateràpia i la meditació.

dissabte, 22 de febrer de 2014

Què és el ioga 2



El ioga és la purificació de la memòria, la unió de la consciència personal amb la consciència universal. És la unió del cos, la respiració i la ment; la unió d’allò més petit amb allò més gran; és esdevenir, ser, només U amb Déu.

Una qüestió d'hàbits!



El ioga va d’hàbits. En sànscrit se’n diuen samskara.
Hi ha hàbits beneficiosos i, d’altres que, tot i que poden ser plaents, són perjudicials. Hi ha hàbits dels quals som conscients de tenir-los, i d’altres dels quals no ens adonem. Hi ha hàbits més directament relacionats amb la nostra salut física, i d’altres que ens afecten psicològicament, tot i que, en general, tots ens influeixen tant a nivell físic com a nivell mental perquè el cos i la ment estan íntimament connectats.
Un samskara és un moviment habitual de la ment.
Imaginem-nos que la nostra ment és plena d’una xarxa de carreteres. Prenem-ne una qualsevol: una acció que anem repetint i que anem tornant habitual dibuixa una d’aquestes carreteres.  Aquesta acció pot ser per exemple menjar mirant la televisió, o bé discutir mentre es menja en família, o fumar, o estar-se hores diàries assegut al sofà mirant la televisió, o satisfer la tristor omplint l’estómac… La carretera va imprimint-se més profundament en la nostra ment a mesura que l’anem repetint en el temps. El fet de no adonar-nos-en i anar repetint-la un dia rere l’altre, va enfortint-la i transformant-la en habitual. Quan ens n’adonem ja la tenim molt interioritzada i la carretera ja és una autopista amb uns guarda-rails els quals ens costarà molt de sobrepassar. Aquesta acció s’ha transformat en un hàbit que no podem abandonar i que ens arrossega a repetir-lo una i altra vegada. Hem creat un condicionament, un samskara. El problema és que aquest samskara ens agita la ment i la manifestació d’aquesta agitació podem no relacionar-la amb aquest hàbit. I l’agitació de la ment duu al sofriment emocional, la negativitat, alteracions fisiològiques i respiratòries. Perquè el cos i la ment viuen agafats de la mà.
No obstant això, també comptem amb samskares d’apaivagament i de calma. Hi ha molts bons hàbits que ens aporten pau i ens ajuden a gaudir d’una bona salut física i mental. Fer ioga n’és un, dur una dieta equilibrada, fer exercici moderat diàriament, sopar de manera lleugera, llegir un llibre inspirador, riure, tenir un hobby saludable com la jardineria o l’excursionisme o pintar o simplement passejar el gos…la llista pot ser molt llarga, igual que la dels samskares agitadors.
El truc per a un vida millor és disminuir els samskares d’agitació i augmentar els d’apaivagament. El problema rau en què els primers són molt fàcils d’adquirir i molt difícils d’abandonar, a més, per a combatre’ls primer has de ser conscients d’ells; i els segons demanen molt d’esforç per contreure’ls, tot i que a mesura que anem percebent-ne els beneficis ens és més fàcil de mantenir-los.
En tots dos casos ens cal una bona dosi de voluntat i fe, tant per aconseguir abandonar-ne un de negatiu com per a adquirir-ne un de positiu. Voluntat perquè val molt la pena, es tracta de la nostra felicitat! I fe perquè hem de creure en nosaltres! Creure en nosaltres mateixos també és sinònim de felicitat!
Personalment sé els beneficis que m’aporta la pràctica diària del ioga, el ioga és la unió del cos, la ment i la respiració, és estar amb tu a l’instant present, i això vol dir benestar. Hi ha èpoques en què aquesta pràctica és diària i d’altres en què apareixen entrebancs per a poder practicar amb continuïtat. En aquestes ocasions la voluntat i la fe s’han de mantenir més fortes, perquè les excuses per a no fer la pràctica poden ser molt potents.
A mi m’agrada practicar pel matí, perquè començo el dia amb calma i equilibradament i després tot transcorre amb més facilitat. Per a fer una bona pràctica, és a dir, per a poder gaudir de tots els seus beneficis, és necessari disposar del temps suficient. Si practico pensant que d’aquí una hora he hagut d’acabar la pràctica per tenir temps de fer tot el que haig de fer i dur les meves filles a temps a l’escola, malament…ja no estic centrada en el meu cos mentre practico, estic centrada en l’agitació de no fer tard…i això ja no és ioga. Per tant, necessito llevar-me d’hora, i necessito molta voluntat per a llevar-me d’hora. Quan la voluntat em falla, he de cercar recursos per a estimular-la i aconseguir que aquesta es desvetlli per a poder actuar com desitjo. Quan tenim dificultats per a llevar-nos d’hora, hi ha una sèrie d’eines que poden ajudar-nos a crear aquest hàbit:
  • Crea una rutina per la nit per poder descansar bé:
  • Sopa lleuger i com a mínim dues hores abans d’anar a dormir.
  • Beu-te una infusió relaxant.
  • Abaixa els llums i apaga el televisor una hora abans.
  • Recupera hores de son. Si ahir només vas dormir cinc hores, avui en dorms deu.
  • Quan et fiquis al llit, digues-te mentalment que et llevaràs d’hora.
  • Prepara la nit anterior tot el que necessitis pel matí per no quedar-te curt de temps i no distreure’t durant la pràctica, de manera que l’ego no pugui buscar-se una excusa dient-te a l’orella que “avui vas just de temps, potser que ho deixis córrer…”.
  • No et distreguis amb el telèfon ni amb l’iPad ni amb l’ordinador. El correu electrònic o el Facebook probablement poden esperar.
  • No consumeixis coses ensucrades per la nit. El sucre no ens ajuda a desvetllar-nos pel matí.
  • Llegeix llibres inspiradors.
  • Explica a la teva família el teu projecte. El fet de compartir-ho pot engrescar-te a aconseguir-ho.
  • Comença a pensar en la teva pràctica la nit anterior. Per a poder progressar, necessitem temps, sinó ens podem quedar encallats i tindrem una sensació de desengany que no ens estimularà per a llevar-nos i continuar.
  • Pensa en els beneficis que t’aporta el ioga.
  • Sigues fidel a la rutina diària pel que fa a horaris: cada dia ves-te’n a dormir i lleva’t a la mateixa hora.
  • No t’oblidis de per què ho fas: per sentir-te millor.
  • Pel matí la nostra ment està molt vigilant. En cas que comencis a pensar en totes les coses que has de fer al llarg del dia, tingues a mà un paper i quelcom per escriure i ves anotant el que se t’acudeixi per a poder practicar sense distraccions.
  • Recorda que només necessites vint-i-un dies per instaurar un nou hàbit, després d’aquests dies ha de ser més fàcil.
  • No et castiguis si un dia no ho aconsegueixes, sigues tolerant.
  • No tinguis pressa. L’ideal és practicar cada dia, però potser començar proposant-te de practicar només quatre dies per setmana et serà més fàcil d’acomplir i aquest fet et farà augmentar la fe en el teu èxit, estaràs sembrant una llavor per a una pràctica diària futura.
  • Tingues fe i dóna-li valor a la teva paraula. Quina validesa li dones a la teva paraula? Si dius que faràs una cosa…la fas? Fes-ho!
No cal dir que dur una alimentació equilibrada i saludable i fer exercici suficient és bàsic per al nostre benestar. Són hàbits també, sí. Però són imprescindibles perquè els seus beneficis ens aplanen el camí de la vida.

Constructor o jardiner




Cada persona, en la seva existència, pot tenir dues actituds: construir o plantar. Els constructors un dia acaben allò que estaven fent i aleshores els envaeix l’avorriment. Els que planten, a voltes sofreixen amb les tempestes i les estacions, però el jardí mai para de créixer.
                                                                                                                                                 Paulo Coelho

Què és el ioga 1



Fa dos anys vaig assistir a un seminari de Claude Maréchal, impulsor i transmissor del Viniioga a Europa, i ens va explicar una bella imatge de com l’Upanishad compara el ioga amb l’ocell:
Cada part de l’ocell representa un concepte diferent: el cap és la fe –shradda– i determina la direcció que prenem a la vida; la cua és el nostre origen, d'on venim, tot allò que ens caracteritza, tant si és heretat com assolit per la nostra experiència; les ales ens permeten volar i avançar en el camí de la vida, una és la nostra realitat –rita–, l'altra és la Veritat amb majúscula, la Veritat absoluta,–satya–. El desequilibri entre ambdúes ales ens dificulta el camí per la vida, ens trobem amb conflictes al nostre entorn. Mentre les dues ales no tinguin la mateixa força i no arribem a un equilibri interior, el nostre vol per la vida no serà harmoniós.
Quan algú ha assolit una consciència interior profunda, ha assolit l’estat de saviesa que sustenta la Veritat.Quan algú ha arribat a un nivell de coneixement interior profund, ha arribat a un estat de saviesa –bhara–, que sosté la Veritat.
Amb aquesta idea, el ioga tracta d’equilibrar ambdues veritats.

Què significa "eka tattva"



Rellegint els sûtres de Patanjali i pensant en ells, tots són una perla de saviesa que ens obren la ment i ens la il·luminen. Però ”eka tattva” crec que pot ser una molt bona eina per a aquells que volem abocar-nos a una vida interior rica i espiritual, ja que el nostre estil de vida occidental, tan material i terrenal, no ens ajuda a interioritzar, ans al contrari, ens manté en la superficialitat.
Eka tattva” és una expressió que apareix al sûtra 32 del primer llibre de Patanjali:
“tat-pratishedha-artham-eka-tattva-abhyâsah”
La idea és molt simple: En prevenció, una sola direcció.
És una idea que necessito recordar i a la qual m’aferro en moltes ocasions quan m’envaeixen la curiositat i la set de conèixer altres camins espirituals. Avui en dia, amb tota l’oferta de creixement espiritual que hi ha pel món, és molt fàcil de perdre’s i dispersar-se quan en proves un xic d’aquí i d’allà, sense arribar a aprofundir en res. La vana curiositat ve acompanyada de la dispersió. Cerquem desesperadament en tallers, cursos i dotzenes de llibres, on esperem trobar la resposta, de manera que no avancem i ens quedem estancats en una recerca superficial.
S’ha d’aprendre a renunciar, a assumir que quan es tria una direcció es perd l’oportunitat que t’ofereixen les altres, perquè tot és bo i el nostre ego provarà d’entabanar-nos fent-nos dubtar del nostre camí i insistint que sempre n’hi haurà un altre de millor. Però hem d’aprendre a renunciar per reforçar el camí que hem triat, hem de comprendre que és molt fàcil dispersar-nos. Hem de perseverar en una sola direcció. Si volem progressar, hem de centrar-nos en una sola direcció.
Totes les escoles de ioga tenen la mateixa meta, però la manera de treballar de cadascuna pot ser tan diferent que poden arribar a confondre’ns. Aquest sûtra ens diu que per prevenir els obstacles, la pràctica del iogui ha de posseir la qualitat de la unitat. Les qualitats d’aquesta unitat són la fidelitat en el camí, la constàcia en la pràctica d’aquest camí, la coherència en la nostra manera de procedir i la consistència. Si treballem en una sola direcció, això produirà la reacció necessària per combatre els obstacles, i la pràctica del ioga necessita esforç per poder establir-la en la nostra vida i mantenir-nos-hi. Per aconseguir mantenir-nos en el camí del ioga, hem d’esforçar-nos.
Com que el ioga no consisteix només en la pràctica d’unes postures i uns exercicis respiratoris, sinó que pot donar-se en qualsevol moment del dia i en qualsevol circumstància, personalment, quan el meu ego s’infla i em diu que necessito saber rus o que seré millor professora de ioga si faig un curs de coaching vital, visualitzo l’expressió ”eka tattva” a la ment com si es tractés d’un rètol lluminós de neó, i em recordo a mi mateixa que, en realitat, l’única cosa que desitjo és aprofundir en el camí del ioga i la devoció, i que el poc temps de què disposo el vull dedicar a això. Perqué per mantenir-me “en una sola direcció” haig d’allunyar-me dels obstacles que me’n desvien. En realitat jo no vull parlar rus, és el meu ego que vol demostrar alguna cosa, i no necessito estudiar coaching per ser millor professora de ioga, seré millor professora si sóc una bona estudiant, si practico, si aprofunditzo i experimento el ioga. Res mes. Per tant, si volem aconseguir alguna cosa, hem d’anar a cercar-la, sense desviar-nos, essent conscients que existeixen d’altres camins, sense mensyprear-los, però aprofundint en el nostre i mantenint-nos-hi. Així doncs: eka tattva.


Cecília